Solidaritat amb el poble francés

Solidaritat amb França.

L’horror no ha de véncer una societat oberta, multicultural i democràtica. Condolències a les famílies de les víctimes, estem amb vosaltres.

Refugiats en espera

Rere la desaparició de la Unió Soviètica, el Consell Europeu va establir al 1993 unes regles d’incorporació de futurs membres conegudes com els Criteris de Copenhague, el primer dels quals, de caire polític, els exigia la creació d’unes institucions aptes per garantir la democràcia, respectar els drets humans i respectar i protegir les minories ciutadanes. La Unió Europea va créixer cap a l’est mitjançant la històrica ampliació operada l’1 de maig de 2004, en què va incorporar de colp deu nous membres: República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta, Xipre, Hongria i Polònia.

Ara, els ministres d’Interior de la Unió Europea han hagut de posposar al 8 d’octubre la seua urgentíssima decisió sobre el repartiment dels 120.000 refugiats radicats en condicions lamentables a Grècia, Itàlia i Hongria, i això perquè cinc d’eixos països es neguen a acceptar que el sistema de repartiment tinga caràcter obligatori. Davant la necessitat d’una acció conjunta de la Unió Europea, assistim a una patètica i esbiaixada utilització del concepte de sobirania, que des del seu primigeni sentit emancipador ha passat a ser invocat per alguns com a justificació de la seua pura i simple insolidaritat. Sembla que la Unió Europea va fracassar a l’hora de fer pedagogia sobre les fortes conviccions d’humanitarisme democràtic que haurien de mostrar, ineludiblement, tots els aspirants com a requisit per a la seua admissió com a membres. Ben al contrari, l’ampliació a l’est va ser vista en general pels nouvinguts al club comunitari com una simple oportunitat econòmica, com la possibilitat d’aprofitar-se de la deslocalització industrial que sofrien els països occidentals, de competir amb ells en la rebaixa dels costs salarials i, alhora, de rebre substanciosos ajuts comunitaris per a la reconversió productiva. Però, malauradament, tenim a la vista una enèsima demostració que, quan la cosa es complica, molts governants no tenen cap voluntat d’estar “a las duras y a las maduras”, i eixa actitud fa trontollar els principis bàsics en què s’assenta l’experiment polític-social que anomenen Europa.

És cert que tampoc no ajuda la pretensió d’un lideratge exclusiu exercit per l’anomenat Eix Franc-Alemany, la qual cosa alça molt de recel i hauria de trobar contrapesos. Ni tampoc la posició sempre per lliure del Regne Unit, ni menys encara la postura simpàtica del nostre inefable president del govern, senyor Rajoy, per a qui “una cosa es ser solidario y otra es serlo a cambio de nada”, frase que demane siga esculpida en marbre a les portes de La Moncloa per a recordatori etern. En definitiva, hi ha molts dèficits en el sentiment cívic que hauria d’aglutinar-nos en l’empresa comú, que no és cap altra que la d’utilitzar les terribles experiències històriques viscudes al sòl europeu per tal de bastir un espai de llibertat, progrés i integració.

Mentrestant, l’arribada de persones refugiades no es detura, i hem de pensar ja què és el que podrem oferir quan vinga l’hivern als llocs on s’amunteguen tants éssers indefensos. Per la part que ens toca, milers i milers dels nostres conciutadans ja s’han posat a disposició dels plans de contingència elaborats pel Consell de la Generalitat Valenciana, què està a l’espera de les (encara) obligatòries instruccions de Madrid per a poder desplegar la seua tasca solidària. El País Valencià ha abandonat la via de la corrupció i el malbaratament per mamprendre el camí de la solidaritat constructiva, amb els de dins i amb els de fora. M’agradaria que el infamat aeroport de Castelló, a més de per a rebre alguns avions de turisme low cost, servira també com a porta d’entrada a casa nostra de les refugiades i refugiats que busquen una esperança que no els hem de negar.

Article publicat a laveupv

La transparència a la Unió Europea, el nostre Compromís

Europa és l’espai natural del poble valencià. La societat valenciana ha estat sempre projectada cap a l’altra vessant dels Pirineus, no sols pers raons culturals i geogràfiques, sinò també per la gran projecció exterior de la nostra economía.

El problema que tenim és que, fins ara, ens ha mancat una presencia política directa, però espere que les eleccions del proper 25 de maig servisquen per tenir una veu pròpia al Parlament Europeu que ens defense des dels valors del progrés social, la sostenibilitat ambiental, i la reivindicació de la identitat en peu d’igualtat amb la resta de pobles de la Unió.

Una nova Europa des del Sud

L’últim informe de l’OCDE revetlla que Espanya és l’estat de la Unió Europea on més s’ha eixamplat l’escletxa social arrel l’esclat de la crisi o, millor dit, l’estafa que estem patint: mentre que el 10% més ric de la població no ha notat pràcticament els seus efectes, per contra el 10% més pobre ha perdut quasi un terç de les seues rendes en el període 2007-2010. Aquesta situació s’agreuja per una política interna afavoridora dels qui més tenen, de manera que Espanya és també l’estat on els ajuts públics beneficien, d’una forma més notòria, els sectors acomodats i no pas els més dèbils.

Línies estratègiques d’Enric Bataller al Parlament Europeu

Europa està en un procés de canvi, i les valencianes i valencians tenim molt que aportar. Som un poble mediterrani, vital, actiu, emprenedor, que camina cap el seu futur. Un futur de democràcia de qualitat, igualtat, transversalitat i enteniment obert entre les persones i els pobles.

Des d’una perspectiva transformadora, verda i compromesa amb la nostra identitat, pense que les persones que arribarem al Parlament Europeu en representació de Compromís haurem d’aplicar el programa el.laborat per les nostres sectorials tot tenint en compte les següents línies:

L’Europa de les Persones, L’Europa dels Pobles, L’Europa de la Diversitat : el nostre somni, el nostre futur. Endavant!

A les portes d’una nova guerra a Europa?

Quan van a complir-se 100 anys de l’inici de la I Guerra Mundial, l’enfrontament entre les visions oriental i occidental d’Europa ha col.locat Ucraïna al fil de la guerra civil. Els pobles existeixen, però les fronteres són artificials i mudables. Caldria afavorir la transformació d’Ucraïna en un estat federal on tingueren cabuda les diferències nacionals que hi conviuen. I, per supost, No a la Guerra!

L’escalada de la tensió a Ucraïna exigeix una actuació de la Unió Europea amb una sola veu, en defensa de les persones y evitació de la violència. En canvi, Regne Unit retira unilateralment el seu ambaixador a Moscou i Merkel parla pel seu compte. Serem capaços de coordinar-nos?

Una ocasió perduda per regular el ‘fracking’

El proppassat 22 de gener la Comissió Europea, sense fer cas a les veus del Parlament Europeu i de les organitzacions ecologistes, va presentar el seu programa per fer front als reptes energètics  i medi-ambientals fins 2030. La seua lectura demostra que s’ha perdut una gran oportunitat per evitar la por que desperta l’extracció de gas mitjançant l’agressiva tècnica del ‘fracking’ .

Compromís amb el món

Defensar a les persones

Defensar des del legislatiu europeu a les persones, “a totes, sense excepció”, enfront de l’egoisme dels estats i dels poderosos

El País Valencia, a Europa

“Som un poble que camina i que ningú podrà parar”. Així començava una coneguda cançó que sonava als Aplecs dels primers anys de la transició post-franquista, i que amb el pas dels anys va resultar quasi un sarcasme. Durant dècades, no hem caminat, sinó que ens han deturat per culpa d’interessos miops, pors escèniques, personalismes de curta volada i, sobre tot, una malfiança envers les nostres pròpies possibilitats per a comportar-nos com una societat moderna, integrada i en pau amb la seua identitat.

Los valencianos hemos de ir a Europa a rescatarnos como pueblo

Roda de premsa de presentació

Artículo en El País sobre la presentación de la candidatura de Enric Bataller a las primarias de Compromís para la elección de los candidatos de las elecciones europeas.

Anem a Europa per a defensar la dignitat del poble valencià enfront de l’estafa

Enric Bataller presenta la seua candidatura a encapçalar la llista de Compromís per a les eleccions europees.

L’advocat i professor de Dret, Enric Bataller, membre fundacional de Compromís, ha presentat la seua candidatura per a encapçalar la llista de la seua formació per a l’Eleccions Europees, dins del procés de primàries en marxa.

Video Roda de premsa presentació d’Enric Bataller

Carta de motivació

Benvolguda companya, benvolgut company

Finalment, Compromís enceta primàries, i ho fa buscant candidats i candidates per a les eleccions al Parlament Europeu.

Roda de premsa de presentació

Roda de premsa de presentació d’Enric Bataller com a candidat a encapçalar la llista de Coalició Compromís a les Eleccions Europees, sota el lema “Anem a Europa, amb Compromís”.

Dia 21 de febrer, divendres, a les 11 hores, a la seu nacional de Coalició Compromís, c/ En Llop, 1-3ª, Valencia

Un compromiso con Europa

Para la generación de mis abuelos, Europa empezó siendo un faro de cultura y sofisticación, y acabó suponiendo el infierno del fascismo y los campos de concentración. La generación de mis padres fue atraída por la Europa del consumo, el bienestar y las libertades civiles. Mi generación, criada en la abundancia y las ilusiones de la década de 1980, pensaba que iba a vivir en la California del Mediterráneo, de la que ya no haría ninguna falta salir en busca de mejoras. Desgraciadamente, la historia ha dado otro quiebro y nuestra juventud, especialmente sus sectores más preparados, ya ha aceptado la emigración como mecanismo inevitable para la proyección profesional y antídoto contra la frustración.

Ara tu decideixes europa

Eres valencià i major de 16 anys? Doncs pots triar a les persones que formaran part de la candidatura per a les eleccions europees en la que estarà la Coalició Compromís.

Ucraïna

La Unió Europea es juga molta de la seua credibilitat a Ucraïna: serà capaç de parlar amb una sola veu per fer que el govern respecte els drets humans i s’ature la violència?